Podeu deixar els vostres missatges clicant la paraula Comentari que hi ha al final de cada entrada.
Si teniu problemes, envieu-nos un mail: campdetreball2012@gmail.com

dimarts, 24 de juliol de 2012

No veig a la meva dona

Camerun és el país de la exuberància, de frondoses línies i estrats de plantes que es dilaten al llarg de les carreteres interminables. Les grans copes dels arbres, com atalaies observen el país rondar al seu voltant amb una opulència fortuïta per l'entorn, grans torres que tutelen el pas dels homenets que, com formigues, caminen sense pietat entre els seus caminets. Però existeix un element que sorgeix directament de la interacció entre humans i naturalesa, i és aquest encara la millor expressió de com els humans han après a domar els seus instints, transformant la simplicitat del colpeig d'un tronc en un exercici de sofisticació, en l'entremat de notes i ritmes que cristal·litzen la millor simbiosi entre l'Àfrica indomable i la que aprèn a construir-se. La música és, per tant, el millor exemple del país, plena de ritmes, de harmonies fresques i caloroses, una música opulent, potent, que et persegueix pels camins.  Aquest tema que hem penjat és el que ens ha anat acompanyant al llarg de viatge, el millor exemple d'una música purament tropical. Prové de Nigèria, però s'ha estès pels carrers del Camerun formant part ja de la nostra realitat i la de tots els camerunesos; torna a ser la música la primera cosa que compartim, més enllà de les fronteres i les persones.




2 comentaris:

  1. És maca aquesta "cançó de l'estiu"!!!!
    Lola

    ResponSuprimeix
  2. HOLA A TOTS I ENHORABONA PER AQUEST BLOG TAN COMPLERT I MÉS CONEIXENT LES DIFICULTATS QUE SOVINT US DEU COMPORTAR LA CONEXIÓ! SEGUEIXO AMB ENTUSIASME LES VOSTRES IMPRESSIONS I TAMBÉ AMB UN PUNT D'ENYORANÇA, RECORDANT EL CAMP DE L'ANY PASSAT. A LA TORNADA ESPEREM SENTIR ELS VOSTRES RELATS PERSONALMENT. UNA ABRAÇADA

    ANNA TORRAMILANS

    ResponSuprimeix