Podeu deixar els vostres missatges clicant la paraula Comentari que hi ha al final de cada entrada.
Si teniu problemes, envieu-nos un mail: campdetreball2012@gmail.com

dimarts, 31 de juliol del 2012

Gràcies!


Des del Bureau d'ASAFRO a Yaounde una salutació d'agraïment a tots els membres del Camp de Treball 2012 ara que ja sé que heu arribat bé a casa.
Necessitareu uns dies de descompressió de totes les experiències passades al Camerun, encara tindreu al vostre disc dur les cares de la variada gent que heu conegut, dels paisatges, de les olors, dels mosquits, dels camps dels planteurs...
Gràcies pel treball que heu fet i pel que fareu, i que conjuntament al fet pels nois i noies del Camp de Treball del 2011 suposa continuar millorant les condicions de vida d'aquestes famílies cameruneses.
A la tornada ens retrobarem,
Antoni



ASAFRO: contrapart d'Agermanament al Camerun

dissabte, 28 de juliol del 2012

Aurevoir Camerun!


Douala és com un gran mercat ambulant, una ciutat sempre viva, amb gent venent a tot arreu ja sigui en una paradeta dels múltiples mercats que hi ha o transportant la mercaderia sobre el cap a qualsevol carrer i carreró, amb embussos de trànsit, motos transportant quatre persones sota una paraigües per la pluja,  Chinatowns a l’africana, una muntanya de 4.000 metres tapada pels cels grisos i ennuvolats i tot això acompanyat sempre per una banda sonora típicament africana, la de la música que sona per tot arreu.  Els dos dies que hi hem passat ens  han donat per anècdotes i històries diverses, com celebrar l’aniversari de la Júlia, que ahir va fer 20 anys, menjant pasta al pesto a casa d’una camerunesa que viu a Roma, però que és com una autèntica mama italiana.

A Camerun hi hem trobat molts problemes, alguns més estructurals i d’altres més del dia a dia. Ens n’hem conscienciat i d’alguna manera hem intentant aportar-hi el nostre gra de sorra. També hem après noves maneres de viure i entendre el món, algunes que ens han enriquit i d’altres que mai podrem compartir del tot. Una experiència africana que esperem no sigui l’última!





PD Avui passarem la nostra última nit al Camerun,  a les 5h del matí ja surt l’avió de tornada a Barcelona via Casablanca.  Arribem aproximadament a les 17.30h a la Terminal 1 amb el vol número 960 de Royal Air Marroc. 

JA TORNEN DEMÀ

Avui el grup viatja de Douala a Yaounde i visita un Parc natural que té un centre recuperació de ximpanzès i orangutans.
Demà arribaran a l'aeroport de Barcelona des de Casablanca amb Royal Air Maroc cap a les 17.30 a la terminal 1.
Si algú pot confirmar aquestes dades i el número de vol que ho posi dins dels comentaris. Gràcies!

dimecres, 25 de juliol del 2012

Feina feta!


Planteurs, pepiniers, percentatges, sacs de nyam, pous, GICs, litres d’oli de palma ...  Ja tenim totes les entrevistes que hem fet als beneficiaris dels projectes traduïdes al català, les enquestes analitzades i avui hem anat a demanar dades estadístiques als ministeris de sanitat i educació d’Eseka per comprovar la incidència de les accions d’Agermanament en els nivells de vida de la població . Per fi ja tenim tota la feina feta i demà marxem cap a Douala, per veure i viure el caos d’una gran ciutat africana, que després dels tres dies de treball i aïllament necessitem una mica de marxa! 







dimarts, 24 de juliol del 2012

No veig a la meva dona

Camerun és el país de la exuberància, de frondoses línies i estrats de plantes que es dilaten al llarg de les carreteres interminables. Les grans copes dels arbres, com atalaies observen el país rondar al seu voltant amb una opulència fortuïta per l'entorn, grans torres que tutelen el pas dels homenets que, com formigues, caminen sense pietat entre els seus caminets. Però existeix un element que sorgeix directament de la interacció entre humans i naturalesa, i és aquest encara la millor expressió de com els humans han après a domar els seus instints, transformant la simplicitat del colpeig d'un tronc en un exercici de sofisticació, en l'entremat de notes i ritmes que cristal·litzen la millor simbiosi entre l'Àfrica indomable i la que aprèn a construir-se. La música és, per tant, el millor exemple del país, plena de ritmes, de harmonies fresques i caloroses, una música opulent, potent, que et persegueix pels camins.  Aquest tema que hem penjat és el que ens ha anat acompanyant al llarg de viatge, el millor exemple d'una música purament tropical. Prové de Nigèria, però s'ha estès pels carrers del Camerun formant part ja de la nostra realitat i la de tots els camerunesos; torna a ser la música la primera cosa que compartim, més enllà de les fronteres i les persones.




dilluns, 23 de juliol del 2012

Jornada intensiva

Dilluns, dia de recopilació i estudi de la informació recollida durant les dues primeres setmanes. Portem tot el dia tancats a la casa del Charles Kooh II, a Boumnyebel, traduïnt entrevistes i buidant les enquestes que hem fet als beneficiaris dels projectes. Només hem sortit un moment per anar a buscar berenar. I demà continuem ...





diumenge, 22 de juliol del 2012

De relax a Kribi


Després de dues setmanes visitant plantacions i fent entrevistes i enquestes als beneficiaris dels projectes, hem fet un merescut cap de setmana de relax a Kribi. Tot i que el temps no és esplèndid, no ens ha plogut i hem pogut disfrutar saltant les onades de l’oceà Atlàntic, remuntant amb canoa el riu Lobe, passejant per les platges gairebé desertes i atipant-nos de gambes que res tenen a envejar a les de Palamós.  





divendres, 20 de juliol del 2012

Anem d'escoles

De tots els projectes que hem vist fins ara, el que més ens ha il·lusionat ha estat l’escola de nens sord-muts IMSHA d’Eseka. Només baixar del cotxe dues nenes ens van venir a rebre efusivament amb grans abraçades. Després de visitar totes les instal·lacions, on hi estudien 32 nens i nenes, alguns dels quals hi viuen interns durant tot l’any, la directora del centre, que també és sord-muda, ens va explicar tot el procés d’aprenentatge i formació dels nens i ens va fer una demostració de com els ensenyen a projectar la veu a través de la vibració de les cordes vocals. La tècnica consisteix en col·locar el dors de la mà sobre el coll de l’interlocutor i notar el to, per després poder reproduir el mateix so. Ens va sorprendre molt positivament l’entusiasme i la convicció amb la que treballen i la il·lusió dels nens per aconseguir un futur en condicions d’igualtat amb la resta de la població. 




D’Eseka vam anar a Ngovayang a un complex construït pels alemanys abans de la Primera Guerra Mundial que ara serveix d’hospital, internat i escola. El principal objectiu és donar servei també als pigmeus, una minoria de la població autòctona que ha estat tradicionalment discriminada per raó de la seva fisonomia característica i el seu estil de vida més lligat a la natura. Durant aquests dies fan un casal d’estiu amb els nens i nenes pigmeus en el que treballen a través del joc valors com l’autoestima, la responsabilitat, la constància ... per ajudar-los en el seu procés d’integració amb la resta de la societat, però sense renunciar a la seva identitat. Aquí hem conegut el Pablo, un religiós gallec de 74 anys que porta més de 30 anys de la seva vida a l’Àfrica, i que actualment és el gerent del projecte. Ens ha explicat la seva trajectòria vital, de Galícia a Camerun passant pel genocidi de Ruanda i els camps de refugiats del Congo. La seva història en ha emocionat, encara que en alguns moments també ens ha posat els pèls de punta.



Notícies telefòniques

Ens han dit que ja estan de "cap de setmana" a les platges de Kribi i demà pujaran pel riu Lobé amb piragua.
Porten un bon ritme de feina i van fent tot el que teníem programat. Han estat a Eseka -escola de nenes i nens sords- i han visitat Ngovayang -projecte d'escola de nenes pigmees-. Estan tots bé de salut. Mentre esperem llegir les seves explicacions i veure les seves fotografies us posem alguns enllaços dels llocs i projectes on han estat:



dimecres, 18 de juliol del 2012

A l'equador del viatge

Aquest matí hem anat a veure els projectes que Agermanament ha fet a Mahomy, un poblet situat enmig de la selva, on hem visitat plantacions de plàtans, palmeres i també l’escola i el dispensari mèdic municipal. Els paisatges que hem vist fins arribar allà eren impressionants,  miressis on miressis veies els diferents tons de verd de les plantes tropicals i, de tant en tant, els troncs i les copes d’arbres altíssim sobresortint enmig de la vegetació. Aquest mes ha començat l’època de pluges, que s’allargarà fins a l’octubre, i aquests dies ja hem agafat algun ruixat, però per sort duren poc. A més, amb la calor que fa fins i tot ve de gust una mica d’aigua de pluja.
Com que l’Eduard es trobava una mica malament, la Cristina i ell s’han quedat a casa a traduir algunes entrevistes del francès al català. Pel que diuen, ha sigut una tasca força feixuga, encara que han passat una bona estona rient de l’accent francès camerunès.





Avui que hem arribat a l’equador del viatge hem fet balanç de picades d’insectes i això que veieu a la foto n’és el resultat. Per no espantar a cap pare els models són anònims, però tranquils que la majoria de picades són de mutmut, un bitxo molt més petit que el mosquit que no transmet cap malaltia.




Nguibassal, BotMakak, Boumnyebel...

Posem un mapa de la zona per a que ens sigui més fàcil anar-los seguint...

dilluns, 16 de juliol del 2012

Palmeres, mandioca i bitoros

Avui hem anat a veure les plantacions de la zona d'Eseka nord, aquí les palmeres només tenen tres anys i encara no produeixen les nous vermelles d'on surt l'oli de palma. Hem entrevistat als pagesos i ens han explicat que estan contents amb el projecte, però que els preocupa la comercialització de l'oli, perquè si el venen al poble el preu és baix i anar a la ciutat implica uns costos de transport bastant elevats. Per donar-nos la benvinguda, com també feien a Nguibassal, ens han convidat a casa seva per beure i menjar alguns plats típics, com plàtan fregit, mandioca, baton (mandioca cuinada dins una fulla de plataner), bitoro (una fruita semblant a la pruna) i avui també hem tastat l'antílop. Gana el que se'n diu gana no n'estem passant gens, de fet, si seguim a aquest ritme tornarem tots amb algun quilet de més.






PD Ara que ja tenim Internet, hem aprofitat per penjar fotos en les entrades anteriors!

El blog a RAC1

Dimecres passat van recomanar aquest blog a l'espai A cop de clic.
Ho podeu veure aquí.

diumenge, 15 de juliol del 2012

Nguibassal

Despres d'estar una setmana a la "brousse" aillats del mon, avui hem arribat a Boumnyebel, un poble situat a una cruilla de carreteres principals. Aquesta primera setmana hem visitat els propietaris de les plantacions de palmeres de la zona de Nguibassal i tambe hem estat a Bot Makak; com que des de Catalunya ja us han explicat una mica com ha anat la setmana, de moment us pengem una foto de la recepcio a l'Ajuntament de Nguibassal.





dissabte, 14 de juliol del 2012

Ja tenim més notícies! (via telefònica)

Tota aquesta setmana han estat a la zona de Nguibassal on han treballant en el projecte de les palmeres d’oli: han visitat plantacions i han estat amb les famílies que les porten. Ja hi tenen una bona producció d’oli i voldrien poder comercialitzar els excedents que no consumeixen D’aquesta manera tindrien algun ingrés econòmic.




Ahir al vespre van arribar a BotMakak on es quedaran el cap de setmana.
Avui –dissabte- anaven a fer una mica de turisme anant a conèixer la Sanaga, el riu que dona nom a aquesta regió i que ara que és època de pluges va molt ple d'aigua.



Demà diumenge treballaran a la tarda amb els mestres, pares i mares de les escoles de BotMakak: l’escola Saint Thomas i l’institut Le Mailloux. Tot i que els nens i nenes estan de vacances rebran les cartes que els hi envien de l’escola Pau Vila d’Esparreguera.



La setmana vinent estaran a Boumnyebel on esperem que hi hagi connexió a Internet i puguin actualitzar des d’allà aquest blog.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Primer dia a Yaounde

Ja hem arribat a Yaounde! Aquest matí hem visitat la capital política del país i ens hem reunit amb ASAFRO, la contrapart d'Agermanament al Camerun. Tot i que encara no hem viscut el Camerun més autèntic, la capital ens ha sorprès per la vitalitat dels seus carrers i els colors i aromes dels menjars.

A la procure on ens allotjavem ens vam trobar amb uns catalans que ens van donar records per la Carme.



PD Us deixem el nostre número de telèfon aqui al Camerun per si voleu posar-vos en contacte amb nosaltres, és el 00237 94 908 601.

diumenge, 8 de juliol del 2012

Sortida cap a Camerun


Aquesta tarda ha marxat cap a Yaounde el grup del Camp de Treball d'aquest estiu.
Us desitgem un bon viatge i que gaudiu, treballeu, apreneu, coneixeu... i que a la tornada ens ho expliqueu tot!


dissabte, 7 de juliol del 2012

divendres, 6 de juliol del 2012

El Camerun i el camp de treball a COM Ràdio

Ahir a la nit vam estar parlant del Camerun i el camp de treball al programa Tots x Tots de Com Ràdio. Si voleu, el podeu sentir clicant aquí.

Als estudis de la COM, amb el Ramon Company i el Siscu Baiges

dijous, 5 de juliol del 2012

Tots x Tots de COM Ràdio

Aquesta nit, a les 22.30h, estarem en directe al programa Tots x Tots de COM Ràdio per parlar sobre el Camp de Treball d'aquest estiu al Camerun. Si ens voleu escoltar, sintonitzeu el 91.0!

diumenge, 1 de juliol del 2012

Observar, preguntar, escoltar

Aquestes són les paraules que la metgessa Tònia Cortadellas, que ha estat doctora en diferents països del Tercer Món durant 30 anys, ens ha fet arribar a tots els participants del camp de treball d'aquest estiu:

"Aneu a conèixer una de les altres “realitats” del nostre divers planeta. La vostra estada al Camerun és limitada en el temps i el coneixement d’aquesta societat ho serà també. Doncs haureu d’acceptar que és un primer “cop d’ull”, que per vosaltres tindrà un gran valor, però que no us permetrà de “jutjar” cap situació, cosa que ja és complex de fer en la nostra societat que coneixem més, ho és encara més en un espai i unes persones que viuen una ”realitat” tant diferent de la d’aquí.

Jo us aconsellaria OBSERVAR, tot el que pugueu, tant les coses, actituds, situacions que valoreu com positives, com les que us semblen negatives en el sentit de frenar els passos cap a un millor benestar, problemes no resolts, dificultats, etc.
                           PREGUNTAR per saber ells com ho viuen, què en pensen, de quina manera voldrien avançar, què els frena per fer-ho...
                               ESCOLTAR el que us responen i anotar-ho.

Tot plegat amb un gran RESPECTE i AGRAÏMENT, tant quan mireu, com al fer les preguntes, com en escoltar les respostes. Ells us permeten entrar en la seva vida, en el seu espai de treball i de família, i això és molt d’agrair, fem-ho amb tacte i respecte.

Pensar en la millor manera de tornar la informació rebuda abans de despedir-vos, en una reunió de GIC o d’Unió, amb un resum escrit, una foto... Heu passat una estona amb ells, ells us han donat el seu temps i tota la informació que han pogut, o volgut donar-vos... la petita idea que us heu fet de la situació, compartiu-la, tant de tot el positiu que heu observat, com de les dificultats que ells us han comunicat i les que us sembla que heu identificat (això darrer sempre amb prudència “ens sembla que”...)

Penseu bé com presentar a la gent el que aneu a fer, amb paraules senzilles.

No oblideu que no aneu a fer unes activitats PER l’AGERMANAMENT, o per ASAFRO, o per la CAIXA... o per la GIC, o per la família.
Aneu a fer unes activitats, AMB AGERMANAMENT, amb ASAFRO, amb les GIC, amb les famílies...i amb tots els del vostre grup.

Us desitjo un bon viatge, llegirem amb ganes les noticies que pengeu al bloc i esperem la vostra tornada".