Podeu deixar els vostres missatges clicant la paraula Comentari que hi ha al final de cada entrada.
Si teniu problemes, envieu-nos un mail: campdetreball2012@gmail.com

divendres, 20 de juliol de 2012

Anem d'escoles

De tots els projectes que hem vist fins ara, el que més ens ha il·lusionat ha estat l’escola de nens sord-muts IMSHA d’Eseka. Només baixar del cotxe dues nenes ens van venir a rebre efusivament amb grans abraçades. Després de visitar totes les instal·lacions, on hi estudien 32 nens i nenes, alguns dels quals hi viuen interns durant tot l’any, la directora del centre, que també és sord-muda, ens va explicar tot el procés d’aprenentatge i formació dels nens i ens va fer una demostració de com els ensenyen a projectar la veu a través de la vibració de les cordes vocals. La tècnica consisteix en col·locar el dors de la mà sobre el coll de l’interlocutor i notar el to, per després poder reproduir el mateix so. Ens va sorprendre molt positivament l’entusiasme i la convicció amb la que treballen i la il·lusió dels nens per aconseguir un futur en condicions d’igualtat amb la resta de la població. 




D’Eseka vam anar a Ngovayang a un complex construït pels alemanys abans de la Primera Guerra Mundial que ara serveix d’hospital, internat i escola. El principal objectiu és donar servei també als pigmeus, una minoria de la població autòctona que ha estat tradicionalment discriminada per raó de la seva fisonomia característica i el seu estil de vida més lligat a la natura. Durant aquests dies fan un casal d’estiu amb els nens i nenes pigmeus en el que treballen a través del joc valors com l’autoestima, la responsabilitat, la constància ... per ajudar-los en el seu procés d’integració amb la resta de la societat, però sense renunciar a la seva identitat. Aquí hem conegut el Pablo, un religiós gallec de 74 anys que porta més de 30 anys de la seva vida a l’Àfrica, i que actualment és el gerent del projecte. Ens ha explicat la seva trajectòria vital, de Galícia a Camerun passant pel genocidi de Ruanda i els camps de refugiats del Congo. La seva història en ha emocionat, encara que en alguns moments també ens ha posat els pèls de punta.



Cap comentari:

Publica un comentari